dimarts, 1 de febrer de 2011

Em posen a 100...

Després de l’arribada al poder de CIU, per estrany que pugui semblar, ara toca complir les promeses electorals.

La promesa d’eliminar la Zona 80 als voltants de la ciutat comtal ha estat lleugerament retocada, segons les necessitats de la via, la direcció del vent els dies imparells i el nombre d’autocaravanes taronja que hi passen el segon dissabte de cada mes, alguns punts passen a tenir la velocitat màxima limitada als 100 Km/h, 120 km/h o mantenen els 80 km/h. Així, un terç de la Zona 80 és manté en Zona 80.

El que passa és que ja ho havien dit i no ho havíem entès...si és que som d’una manera! Resulta, que amb aquesta mesura hi ha menys accidents de trànsit i que les associacions de víctimes pressionen perquè es mantingui. A part, també disminueix sensiblement la contaminació de l’aire i ajuda a que no es formin taps compactes just a l’entrada de Barcelona. La conjuntura econòmica mundial (crisis) tampoc hi ajuda, i les modificacions es faran durant el llarg de la legislatura (aquí ha sortit un rodolí).

Ara que s’ha descobert això, no cal canviar la Zona 80.

Curiós que es faci amb els arguments que donava l’anterior govern per la creació d’aquesta Zona 80, i curiós que s’excusin amb la crisi (fa 3 mesos no existia?) per incomplir una promesa electoral. Això si, han modificat una mica l’anterior Zona 80 per dir que s’ha fet alguna cosa.

Des d’aquí, per fer més entenedores les coses, proposem l’edició d’un diccionari polític català. Les expressions per justificar l’injustificable s’estan tornant molt enrevessades, i cal posar-hi ordre.

Tots recordarem expressions com el “federalisme asimètric del socialisme del segle XXI” (Miquel Iceta), el “nacionalisme de pluja fina” (Carod-Rovira) o “un palomo no hase verano (del mestre Johan). Caldria una breu explicació per a que la ciutadania no es perdés i pogués apreciar tots els matisos de l’oratòria de pensadors tant il•lustres.

Perquè aquest blog copsa la realitat però no d’una manera perfectament ajustada sinó amb lleugeres pinzellades d’opinió, com una pluja fina del segle XXI volgudament asimètrica.

I si ens posem barroers, “no és lo mismo dos tazas de te que dos tetazas”. Però això són figues d’un altre paner.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada